El passat 23 de novembre, l’Espai Jove La Fontana va acollir una taula rodona sobre punts liles en el marc de l’oci nocturn, per debatre sobre les necessitats i les inquietuds que ens sorgeixen a l’hora d’organitzar-los. Per a l’ocasió, es va convidar a les professionals del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) i la Cooperativa Cúrcuma, i també a les militants de les assemblees feministes Nèmesi del Coll, Cortsenques Dissidents i Lluna del Clot. L’esdeveniment es va anunciar per xarxes socials, acompanyat d’un text excitant que posava en valor la diversitat de mirades i praxis que participarien en la taula de debat, tot acollint a punts liles professionalitzats i punts liles autogestionats. Però, i Feministes de Gràcia? On quedem nosaltres, l’assemblea feminista del barri on es celebra la taula rodona? Per què no ens ha arribat mai una invitació a formar-ne part?
De veritat que nosaltres celebrem aquesta ocasió, considerem que està molt i molt bé que succeeixi. El debat en si ens alegra i l’aposta per la diversitat de protocols més o menys impunes o més o menys punks, encara més. Perquè de fet, Feministes de Gràcia som part de la taula del protocol contra les agressions masclistes del Districte de Gràcia, en tant que col·lectiu referent dels punts liles autogestionats del barri i com a col·lectiu que va veure néixer el primer punt lila de la ciutat de Barcelona, l’any 2014, gràcies a la feina combativa de les dones del barri. Avui dia, parlar de punts liles està a l’ordre del dia, però llavors ningú sabia de què parlàvem. I així, tres anys després d’aquell primer protocol d’agressions masclistes, el Districte ens va convidar a participar de la Taula d’Abordatge de les violències masclistes, reconeixent la feina militant del moviment social per erradicar les violències que patim les dones en l’àmbit d’oci nocturn.
Formar part d’aquesta taula de Districte vol dir que, any rere any, treballem perquè el model híbrid entre col·lectiu feminista i ajuntament funcioni, no cendint en res del que hem aconseguit i recolzant cada petita i nova victòria. Recordem que d’aquest protocol en fem ús a les Festes Majors, a Foguerons i en moltes d’altres festes del barri. Llavors, perquè no se’ns considera un col·lectiu digne de participar de la taula rodona que organitza l’Espai Jove La Fontana? Potser és que els cal recordar d’on venim, els orígens i el recorregut que afecta a l’Espai Jove, perquè creiem que la resposta a la nostra pregunta hi té tot a veure.
Entre l’any 2006 i 2007, l’Ajuntament va aprovar l’estratègia social de fer un Espai Jove a cada Districte. En saber-ho, l’Assemblea de Joves de Gràcia, l’Ateneu Popular de Vallcarca i 7 caus i esplais del territori van crear la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG), amb la motivació de fer un Espai Jove al barri que fos de gestió veïnal, donant peu a fer activitats i política social en resposta al territori. D’aquesta manera s’apostava per defensar un model de Casal que fos per a les Joves de Gràcia, no de Barcelona com ho és ara, i que no tingués cap ingerència de partits sinó que fos gestionat per entitats juvenils de Gràcia.
A l’altra banda, des de Districte, però, el que es volia era que l’Espai Jove de Gràcia fos la seu del Consell de Joventut de Barcelona (CJB) amb una gestió compartida entre Districte, CJB i entitats gracienques, a la qual cosa la PEJG es va oposar rotundament. L’Ajuntament no va escoltar mai ni les reivindicacions ni les propostes.
Després d’anys de lluites, el febrer del 2009 obria l’Espai Jove la Fontana. Paral·lelament va sortir a concurs públic la vacant per a la seva gestió. La PEJG va presentar un projecte de gestió ciutadana per evitar la mercantilització de l’espai. Però Districte va ignorar la proposta i va donar-la a l’empresa “Iniciatives i Programes SL.” , propietat d’un militant del PSC i a més a més investigada per la fiscalia anticorrupció. Davant d’això, la PEJG va recollir 2.900 firmes de veïnes per reclamar el pla de l’autogestió. Mentre s’esperava una resposta a la proposta, els i les joves de la PEJG van acampar a la Plaça de la Vila. La resposta va arribar a les poques hores: no a la autogestió veïnal i una acusació a la PEJG acusant-la de xantatge. Ah! I una cosa més: van enviar la policia a buidar la plaça de forma violenta.
Tanmateix, la PEJG va decidir seguir treballant a l’Espai Jove, però després de molts xocs amb les gestores gran part dels membres d’entitats de la PEJG juntament amb altres persones de la Vila de Gràcia van optar per ocupar el local, i d’aquí va sorgir el primer Casal Popular Tres Lliris.
La història continua entre espais autogestionats i espais institucionals. Feministes de Gràcia, com a hereves d’aquesta lluita, reivindiquem la història de la Vila de Gràcia, perquè és una construcció col·lectiva que no es pot ni invisibilitzar ni fer desaparèixer. Perquè no volem oblidar-la, ni aquesta ni la nostra lluita com a feministes, amb tot el que hem aconseguit lluitant i confrontant l’heteropatriarcat capitalista.
Diuen que la memòria és el poder del vençut, i nosaltres no oblidem el que fa 15 anys que el jovent de Gràcia denuncia: que l’Espai Jove La Fontana és un bolet, un espai on es consumeixen serveis oferts per tècniques de tota mena que mai han tingut cap connexió amb el territori on treballen. Per nosaltres, el fet de no tenir-nos en compte a l’hora de preparar aquesta taula és una evidència més.
FEMINISTES DE GRÀCIA 