Un any més arriba la Festa Major de Gràcia. I, un any més, posem sobre la taula les problemàtiques masclistes existents als espais de festa. Fartes de viure assetjaments i agressions any rere any a les nostres festes majors i de no poder gaudir dels espais d’oci amb total llibertat i tranquil·litat, les dones, lesbianes i trans d’arreu, organitzades en assemblees autogestionades a pobles i barris, treballant des del suport mutu i les ganes de canviar el món, hem dit prou a les agressions en espais de festa.
Des de fa uns anys el moviment feminista ha posat el punt de mira en aquesta problemàtica i, des del treball de base, s’han posat en marxa mesures de prevenció i de resposta davant d’aquest tipus agressions. En el nostre cas, ha estat treballant colze a colze amb altres col·lectius de la Vila que durant 3 anys hem dut a terme campanyes en aquest sentit durant la festa major del nostre barri.
Malgrat la gravetat de la situació, les agressions en espais de festa no són un tema prioritari per cap ajuntament. Cada poble, cada barri i cada vila viuen mínim un cop l’any una gran festa però, en el millor dels casos, s’han fet alguns cartells “dient NO” a les agressions. Perquè costa donar-hi importància? I perquè nosaltres n’hi donem tanta?
Per la major part de la societat la festa, i la resta d’espais d’oci, representen un parèntesi dins la rutina quotidiana. Són viscudes com una ruptura amb l’ordre establert on poder fer coses que no solen estar permeses en el nostre dia a dia.
Malgrat siguin espais de diversió i evasió, no podem oblidar que les dues esferes (espai festiu i quotidià) s’alimenten mútuament, i tot el que succeeix a les festes a nivell simbòlic incideix en la construcció social real, i viceversa. És en aquest punt on comencen els problemes. La festa en sí és un espai de trencament del dia a dia, de desinhibició absoluta i si, a més, entren en joc l’alcohol i les drogues que acostumen a acompanyar qualsevol acte festiu, tenim la mescla perfecta per fer aflorar tot allò que en situacions normals queda més amagat. Per aquest motiu les festes no són illes aïllades dins les nostres vides i realitats quotidianes, sinó que en elles s’hi representen les identitats, els valors, les estructures i les ideologies imperants, amb totes les seves respectives discriminacions, jerarquies i relacions de poder. Conseqüentment els espais de festa adquireixen un caràcter simbòlic, ja que en elles es pot veure reflectit el model de societat en el que vivim i, gràcies a això, esdevenen l’oportunitat per a transgredir allò que està pre-establert i assolir canvis que mica en mica puguin anar incidint en la transformació social. Entenent els espais de festa com espais polítics de socialització, podem construir i viure la festa des d’una aposta feminista.
La construcció d’unes festes feministes i populars ha de ser un procés continu, crític i de presa de consciència, que passi pel qüestionament individual i col·lectiu, responsabilitzant totes les persones i agents a treballar-hi, ja que res ni ningú es lliure de la influència del patriarcat. Les festes són espais polítics de transformació social, convertim-les en espais feministes!
Però… què són unes festes feministes? Què és necessari perquè unes festes siguin feministes des de les arrels? La clau per a la seva construcció rau en la identificació dels
elements d’opressió i influència patriarcal i la seva transformació per tal que el feminisme sigui un eix transversal i vertebrador de les festes. Unes festes feministes han de ser aquelles en que el feminisme sigui present en cada un dels elements que componen la festa: des d’allò més evident com és l’elaboració d’un protocol per agressions sexistes en espais de festa o la resposta col·lectiva davant d’una agressió masclista, fins el model d’organització, la gestió de l’espai públic, els elements visuals, la programació, el repartiment de tasques, la reflexió feminista contínia, etc.
Així doncs, unes festes feministes són fruit d’un treball col·lectiu d’anàlisi, conscienciació i transformació feminista. De la voluntat de transformar-ho tot i transformar-nos també a nosaltres mateixes.
A cada gest, a cada racó, a cada organització… INUNDEM GRÀCIA DE FEMINISME!
EXPLICACIONS CARTELLS:
LGTBI
Unes festes feministes són aquelles en les que ens sentim còmodes i lliures per mostrar el nostre amor, afecte i estima cap a qui vulguem sense sentir-nos jutjades per ningú. On cap gest carinyós en públic suposi un comentari intolerant ni una mirada de desaprovació. On no haguem d’aguantar comentaris sexistes ni lgtbiòfobs. On totes puguem estar amb qui vulguem allà on vulguem, sigui quin sigui el nostre sexe, el nostre gènere (o agènere) o la nostra orientació sexual. Perquè volem ser qui som i estar amb qui volem.
REPARTIMENT DE TASQUES
Unes festes feministes són aquelles en les que el repartiment de tasques es fa en base a les motivacions, capacitats i interessos de cadascú, i on el gènere no és determinant de les feines que farà cada persona. La col·lectivització de coneixement és la clau perquè certes tasques no quedin enquistades en determinades persones, i perquè tots i totes siguem capaces de fer-ho tot sense qüestionaments de cap tipus.
BINARISME DE GÈNERE
Unes festes feministes són aquelles en que les persones no són categoritzades de manera dicotòmica en homes o dones, mascles o femelles. Aquelles on les nostres activitats, comportaments, emocions, anatomia, vivències i manera de relacionar-nos no es classifiquen en dos únics àmbits de gènere mútuament excloents, com són el masculí o el femení. Aquelles on totes ens construïm com volem, i on totes ens sentim còmodes i lliures per ser qui som sense sentir-nos jutjades pels altres.
PRESÈNCIA A L’ESCENARI
Unes festes feministes són aquelles en que dones, lesbianes i trans tenim presència a l’escenari: des de la programació de grups de música formats per persones d’aquests
col·lectius, fins a la presència en l’equip tècnic o en el muntatge i desmuntatge.
Nosaltres també cantem, també toquem la guitarra, la trompeta, la mandolina, la ximbomba, el trombó, la tuba, l’arpa, les maraques i el xilòfon. Nosaltres també som
tècniques de so i també sabem fer un bon disseny de llums. Si no ens heu trobat és perquè no ens heu buscat.
LLENGUATGE INCLUSIU
Unes festes feministes són aquelles en les que les dones som incloses en els missatges de les festes, ja siguin aquests de difusió escrita com oral. Les llengües són una construcció social forjada a partir de les creences i normes que configuren la nostra cultura. No només compleixen una funció de transmetre missatges, sinó que també contribueixen a estructurar el nostre pensament i són reflex de la cultura i de la societat. No volem que el patriarcat que hem heretat es manifesti més en la gran majoria dels àmbits de les nostres vides, i això, inclou també en el llenguatge.
PROU ASSETJAMENT DE CARRER
Unes festes feministes són aquelles en les que les dones NO rebem per part de cap persona coneguda o desconeguda, en espais públics com el carrer o les places, comentaris sobre el nostre aspecte físic, la nostra forma de vestir o la nostra forma de fer. I menys quan aquests comentaris no tenen cap interès en establir una comunicació real amb la dona, sinó que són unidireccionals i únicament per demostrar poder i control.
PROU AGRESSIONS MASCLISTES
Unes festes feministes són aquelles en les que si veus o pateixes una agressió trobaràs complicitat al teu voltant. Si veus que no te’n en surts busca persones de l’organització amb armilla lila i activarem la part d’autodefensa del protocol. No estàs sola, és responsabilitat de totes actuar contra les agressions sexistes.
FEMINISTES DE GRÀCIA 