El poder del vençut. Un exercici de memòria col·lectiva

El passat 23 de novembre, l’Espai Jove La Fontana va acollir una taula rodona sobre punts liles en el marc de l’oci nocturn, per debatre sobre les necessitats i les inquietuds que ens sorgeixen a l’hora d’organitzar-los. Per a l’ocasió, es va convidar a les professionals del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) i la Cooperativa Cúrcuma, i també a les militants de les assemblees feministes Nèmesi del Coll, Cortsenques Dissidents i Lluna del Clot. L’esdeveniment es va anunciar per xarxes socials, acompanyat d’un text excitant que posava en valor la diversitat de mirades i praxis que participarien en la taula de debat, tot acollint a punts liles professionalitzats i punts liles autogestionats. Però, i Feministes de Gràcia? On quedem nosaltres, l’assemblea feminista del barri on es celebra la taula rodona? Per què no ens ha arribat mai una invitació a formar-ne part?

De veritat que nosaltres celebrem aquesta ocasió, considerem que està molt i molt bé que succeeixi. El debat en si ens alegra i l’aposta per la diversitat de protocols més o menys impunes o més o menys punks, encara més. Perquè de fet, Feministes de Gràcia som part de la taula del protocol contra les agressions masclistes del Districte de Gràcia, en tant que col·lectiu referent dels punts liles autogestionats del barri i com a col·lectiu que va veure néixer el primer punt lila de la ciutat de Barcelona, l’any 2014, gràcies a la feina combativa de les dones del barri. Avui dia, parlar de punts liles està a l’ordre del dia, però llavors ningú sabia de què parlàvem. I així, tres anys després d’aquell primer protocol d’agressions masclistes, el Districte ens va convidar a participar de la Taula d’Abordatge de les violències masclistes, reconeixent la feina militant del moviment social per erradicar les violències que patim les dones en l’àmbit d’oci nocturn. 

Formar part d’aquesta taula de Districte vol dir que, any rere any, treballem perquè el model híbrid entre col·lectiu feminista i ajuntament funcioni, no cendint en res del que hem aconseguit i recolzant cada petita i nova victòria. Recordem que d’aquest protocol en fem ús a les Festes Majors, a Foguerons i en moltes d’altres festes del barri. Llavors, perquè no se’ns considera un col·lectiu digne de participar de la taula rodona que organitza l’Espai Jove La Fontana? Potser és que els cal recordar d’on venim, els orígens i el recorregut que afecta a l’Espai Jove, perquè creiem que la resposta a la nostra pregunta hi té tot a veure. 

Entre l’any 2006 i 2007, l’Ajuntament va aprovar l’estratègia social de fer un Espai Jove a cada Districte. En saber-ho, l’Assemblea de Joves de Gràcia, l’Ateneu Popular de Vallcarca i 7 caus i esplais del territori van crear la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG), amb la motivació de fer un Espai Jove al barri que fos de gestió veïnal, donant peu a fer activitats i política social en resposta al territori. D’aquesta manera s’apostava per defensar un model de Casal que fos per a les Joves de Gràcia, no de Barcelona com ho és ara, i que no tingués cap ingerència de partits sinó que fos gestionat per entitats juvenils de Gràcia. 

A l’altra banda, des de Districte, però, el que es volia era que l’Espai Jove de Gràcia fos la seu del Consell de Joventut de Barcelona (CJB) amb una gestió compartida entre Districte, CJB i entitats gracienques, a la qual cosa la PEJG es va oposar rotundament. L’Ajuntament no va escoltar mai ni les reivindicacions ni les propostes.

Després d’anys de lluites, el febrer del 2009 obria l’Espai Jove la Fontana. Paral·lelament va sortir a concurs públic la vacant per a la seva gestió. La PEJG va presentar un projecte de gestió ciutadana per evitar la mercantilització de l’espai. Però Districte va ignorar la proposta i va donar-la a l’empresa “Iniciatives i Programes SL.” , propietat d’un militant del PSC i a més a més investigada per la fiscalia anticorrupció. Davant d’això, la PEJG va recollir 2.900 firmes de veïnes per reclamar el pla de l’autogestió. Mentre s’esperava una resposta a la proposta, els i les joves de la PEJG van acampar a la Plaça de la Vila. La resposta va arribar a les poques hores: no a la autogestió veïnal i una acusació a la PEJG acusant-la de xantatge. Ah! I una cosa més: van enviar la policia a buidar la plaça de forma violenta. 

Tanmateix, la PEJG va decidir seguir treballant a l’Espai Jove, però després de molts xocs amb les gestores gran part dels membres d’entitats de la PEJG juntament amb altres persones de la Vila de Gràcia van optar per ocupar el local, i d’aquí va sorgir el primer Casal Popular Tres Lliris.

La història continua entre espais autogestionats i espais institucionals. Feministes de Gràcia, com a hereves d’aquesta lluita, reivindiquem la història de la Vila de Gràcia, perquè és una construcció col·lectiva que no es pot ni invisibilitzar ni fer desaparèixer. Perquè no volem oblidar-la, ni aquesta ni la nostra lluita com a feministes, amb tot el que hem aconseguit lluitant i confrontant l’heteropatriarcat capitalista.

Diuen que la memòria és el poder del vençut, i nosaltres no oblidem el que fa 15 anys que el jovent de Gràcia denuncia: que l’Espai Jove La Fontana és un bolet, un espai on es consumeixen serveis oferts per tècniques de tota mena que mai han tingut cap connexió amb el territori on treballen. Per nosaltres, el fet de no tenir-nos en compte a l’hora de preparar aquesta taula és una evidència més.

ECOFEMINISME(S)

Ara fa unes setmanes, Feministes de Gràcia va fer una jornada de formació en Ecofeminisme amb les companyes d’Acció Ecofeminista. Volem deixar-vos un petit recull de tot allò que vam aprendre sobre què és i d’on neix l’ecofeminisme, quin enfoc aporta a la lluita feminista, quins aspectes revisa i quines propostes fa per al nostre present i futur.

L’ecofeminisme, terme que va aparèixer per primera vegada l’any 1974 al llibre Le Féminisme ou la Mort de François D’Eaubonne, és una corrent teòrica i política que destaca la connexió entre la dominació, explotació i degradació de la terra i la natura i l’opressió de les dones i altres grups socials minoritaris. Tot i així, no podem datar els orígens dels moviments ecofeministes com a tal, ja que les persones dedicades a les tasques de reproducció de la vida, tradicionalment dones, sempre s’han encarregat també de la producció i conservació de la natura per a la subsistència, així com de la cura dels terrenys comunitaris i de la defensa dels territoris, perquè eren conscients que el deteriorament dels recursos naturals anava associat al deteriorament de la seva vida i la dels seus.   

L’ecofeminisme ens parla de que les persones som vulnerables i, per tal de sobreviure, necessitem de l’atenció i les cures mútues, tasques que generalment i social han estat assumides per dones. Així mateix, som ecodependents, perquè necessitem dels recursos finits del planeta i de la biodiversitat per a poder sustentar la nostra vida, i la vulneració d’aquests recursos té conseqüències sobre els nostres cossos i sobre els processos biofísics que garanteixen la reproducció natural de la vida, generant efectes com la creació de noves malalties, pandèmies, trencament de cadenes tròfiques o catàstrofes naturals i climàtiques. Tot i saber-ho, sovint no responem a les pròpies necessitats en funció de la nostra ecodependència o al que necessiten els nostres cossos o la nostra comunitat, sinó que actuem com a individuals, segons els nostres desitjos i el nostre poder adquisitiu: ens comprem un producte produït a l’altra punta del món o construim una casa allà on abans hi havia un bosc, sense tenir en compte les conseqüències. Tot i l’evidència de la necessitat de les cures i de la conservació del medi natural per a la supervivència i la reproducció de la vida, el sistema capitalista i patriarcal s’ha assentat a costa de l’ús intensiu i insostenible dels recursos del planeta, així com de la generació de desigualtats socials.

S’acostuma a parlar d’ecofeminismes, en plural, perquè hi ha diverses corrents de pensament i de pràctica que no son excloents entre sí, però que tenen diferències a l’hora de posicionar-se o encarnar aquestes teories. Son els següents:

– Ecofeminisme clàssic o essencialista: Hi predomina una visió d’exaltació de la dona com a productora de vida, que s’identifica amb la Terra com una mare.

– Ecofeminisme espiritualista: Unit a l'”ecologisme dels pobres”, per la subsistència, del que se’n coneix sobretot a Vandana Shiva. Té com a objectiu recuperar sobiranies sobre el territori i sobre els propis cossos.

– Ecofeminisme constructivista: Parteix de les economies feministes, marxistes i ecologistes. Fa palès la despossessió dels cossos i dels territoris que generen dinàmiques de jerarquia. 

– Ecofeminisme queer: Procés d’animalització de les sexualitats no normatives i de subalternització, com en molts dels processos que es donen sobre la terra. Reivindica el dret a poder decidir com ens relacionem, recuperació de l’agencia sobre el nostre cos i territori.

– Ecofeminisme animalista o antiespecista: Incorpora la mirada sobre els éssers no humans i la seva explotació en les cadenes d’explotació i producció.

Actualment, existeixen nou límits als processos biofísics fonamentals per poder garantir la reproducció natural, interdependents entre ells i que són la xarxa de seguretat de la humanitat, que es troben desregulats i cada cop més desestabilitzats. Són la regulació del clima, el ritme d’extinció de la biodiversitat, els cicles del nitrogen i el fòsfor, l’esgotament de l’ozó estratosfèric, l’acidificació dels oceans, l’ús d’aigua dolça, els canvis en l’ús del sòl, la contaminació atmosfèrica per aerosols i la contaminació química de sòls i aigua. Aquesta desestabilització dels recursos ens porta a pensar en un decreixement necessari que, al cap i a la fi, serà irremeiable. L’important és focalitzar-nos en com serà aquest decreixement: respectuós amb els processos de la natura, que garanteixi unes condicions de vida adequades i ambientalment sostenibles, que asseguri la justícia i equitat entre les persones, democràtic i comunitari i que ressignifiqui els treballs de cures, entre d’altres.

Tal com diu Silvia Federici a Caliban i la Bruixa, “vivim en un món que viu d’esquenes a la seva pròpia supervivència”. És per això que cal construir alternatives on l’alliberament d’opressions de gènere i la defensa dels ecosistemes i la preservació de la natura vagin de la mà per tal de posar la vida de les persones i del medi ambient al centre.

Per l’autoorganització i l’autonomia del moviment, defensem la vaga feminista!

Davant els intents d’intoxicació mediàtica, l’organització de la vaga feminista general, social, de consum i de cures del 8 de març de 2019 i la Comissió 8 de març, que organitza la manifestació del 8M2019, volem comunicar el següent:

El diumenge 20 de gener a les 10.30 a Ca la Dona, espai del moviment feminista autònom a Barcelona, es va realitzar una assemblea general de les comissions i nuclis territorials que estan muntant la vaga feminista del 8M, a la que van assistir un centenar de dones, lesbianes i trans, representants de diverses organitzacions arreu de Catalunya.

Durant l’assemblea, un grup de dones que es van identificar com a membres del Moviment Democràtic de Dones, el Partit Feminista i el Partit Socialista, algunes de les quals van afirmar que venien d’altres punts de l’Estat espanyol, es van comportar d’una manera absolutament autoritària: van exigir que l’assemblea es fes en castellà; van voler forçar una votació per eliminar la Comissió de Treball Sexual, el que va motivar una negativa general de les participants, que no van voler excloure a ningú, i van insultar i ridiculitzar a dones migrades i trans, a treballadores sexuals i al conjunt de les assistents.

Per segon any consecutiu, i continuant la proposta de la Vaga de Totes sorgida el 2014, la vaga feminista s’està organitzant a partir de nuclis sectorials i territorials autònoms que funcionen horitzontalment arreu de Catalunya, i s’articula a partir d’una xarxa on tenen cabuda totes les treballadores, assalariades i reconegudes o no, que s’autoorganitzen pels seus drets laborals i socials. I aquelles que denuncien el sistema econòmic de precarització i esclavatge contra les dones migrades.

A Catalunya, les treballadores sexuals porten molts anys organitzades en defensa dels seus drets i s’han constituït com una de les comissions de la vaga. Al moviment feminista coexisteixen postures diverses sobre la naturalesa i reconeixement del treball sexual o prostitució, i així es reflecteix en les diferents comissions creades per la vaga.

Als espais organitzatius i físics del moviment feminista no s’admeten conductes violentes de cap mena. No tolerarem cap agressió verbal, ambiental, física o emocional a les nostres assemblees.

El moviment feminista és autònom, independent i horitzontal. Per tant, no hi ha cabuda per ingerències ni imposicions de cap organització social, sindical o política.

L’any passat, el moviment feminista de base va aconseguir aixecar una vaga general, social, de consum i de cures a nivell internacional durant 24 hores. A l’Estat espanyol, sis milions de persones van secundar la vaga a l’àmbit del treball assalariat i el moviment feminista va protagonitzar mobilitzacions històriques a viles i ciutats. Un any després, exigim la retirada de les multes administratives a les companyes represaliades pel Departament d’Interior de la Generalitat i altres administracions de l’Estat per participar a accions de la vaga de l’any passat.

Caminem juntes cap a la vaga feminista mundial del 8M 2019, des de l’autoorganització, la diversitat i el respecte, perquè el feminisme és una alternativa sistèmica davant les violències del capitalisme, el patriarcat i el racisme i la barbàrie dels feixismes. Aturem el món durant 24 hores per capgirar el sistema! 

Juntes ho aturarem tot un altre cop. Per això, us convidem a trobar-nos el diumenge 10 de febrer a les 10.30 a Ca la Dona per seguir organitzant una vaga de totes i per a totes.

Us animem a adherir-vos a aquest comunicat per expressar el vostre suport. Visca, visca, visca, la vaga feminista!

Adhesions: comunicacio@vagafeminista.org

http://www.vagafeminista.cat

LLUITA FEMINISTA CONTRA L’ODI FEIXISTA

Aquests darrers mesos, estem veient com el discurs de l’extrema dreta va guanyant cada cop més espais. Ho hem vist amb les victòries de Bolsonaro al Brasil o de Trump als EUA, amb l’ascens de partits com el Front Nacional a França, amb la presència de Mateo Salvini a Itàlia o amb el Fidesz governant a Hongria, per posar només alguns exemples. I ho estem vivint també aquí amb l’ascens de Ciutadans, la radicalització del discurs del PP o els darrers resultats de VOX a Andalusia. Tots aquests discursos vesteixen de democràcia, llibertat d’expressió i voluntat de canvi una ideologia misògina, racista, colonial, homòfoba, transfòbica i liberal que va en contra de qualsevol possibilitat de tenir una vida digna.

Com a dones feministes ens reafirmem absolutament en contra de l’extrema dreta. I per què?

-Perquè neguen la violència masclista i fomenten el mite de les denúncies falses.
-Perquè ens volen obligar a ser mares, traient-nos el dret a decidir sobre el nostre cos i a avortar si així ho volem.
-Perquè defensen el model de família tradicional i ens volen tancades a casa dependents i subordinades.
-Perquè perpetuen els rols i les identitats de gènere home-dona i volen excloure tothom que no s’hi identifica.
-Perquè no ens deixen estimar i desitjar qui volem i com volem i ens tracten de malaltes.
-Perquè fomenten l’odi a les persones migrades dient mentides com que traiem la feina a la resta i estigmatitzant-nos com a violentes, perilloses… Perquè pretenen negar-nos l’accés a drets fonamentals com és la sanitat.
-Perquè perpetuen les polítiques de criminalització i persecució de les persones migrants, tal com passa amb els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).
-Perquè defensen el tancament de les fronteres, que provoquen milers de morts cada any, quan han sigut les seves polítiques colonials d’usurpació i saqueig dels recursos dels països del sud les que obliguen a les persones a migrar. Migrar és un dret humà!.
-Perquè reforcen un sistema capitalista que ens explota i ens deixa sense cap dret com a treballadores, un mercat liberalitzat que ens treu l’accés a un habitatge, una educació o una sanitat digna.
-Perquè criminalitzen el moviment feminista, i distorsionen i simplifiquen el nostre discurs.

Aquest resorgir del feixisme no és res més que un posicionament de part de la burgesia que aprofita el proteccionisme de l’Estat en benefici dels seus interessos. Hi ha una frase atribuïda a Durruti que diu “quan el capitalisme veu que el poder se li escapa de les mans, alça el feixisme per a conservar els seus privilegis”. Actualment podem veure com aquesta frase és més certa que mai, doncs els lideratges del feixisme a nivell internacional no són res més que part de l’oligarquia econòmica de tota la vida dels seus estats (Trump, Bolsonaro, Abascal, etc.). Malgrat que el feixisme es presenta a la classe treballadora com a alternativa antioligàrquica, no té res d’antioligàrquica. Són part de la burgesia de sempre que troba en el feixisme el canal per a defensar els seus privilegis de classe, nacionals i de gènere.
Certs sectors autoanomenats d’esquerres han assenyalat el protagonisme de les reivindicacions feministes com una de les causes de l’ascens de l’extrema dreta. Com a feministes no hi podem estar més en desacord. Creiem que ha estat la manca de propostes polítiques que anessin més enllà de la gestió de la misèria del capitalisme per part de la suposada esquerra la que ha donat espai al discurs de l’extrema dreta. No se’ns pot culpar de la manca de propostes realment transformadores quan des dels feminismes precisament defensem canviar d’arrel tot el sistema per millorar les nostres vides. Som nosaltres les principals afectades de la manca de propostes reals de canvi, ja que som més de la meitat de la classe treballadora afectada per aquestes polítiques reformistes i insuficients.

Estem disposades a fer-hi front, tant a l’extrema dreta com a qualsevol que vulgui treure importància a les nostres reivindicacions. Si ens ataquen com a dones, com a migrades o racialitzades, com a homosexuals, com a trans, com a treballadores, nosaltres reforçarem les nostres aliances per combatre el feixisme i l’extrema dreta. Transformarem el seu odi en solidaritat per no deixar-los ni un mil·límetre.

Perquè nosaltres lluitem per tot allò oposat al que l’extrema dreta defensa. Lluitem per un món on no hi hagi cap tipus de discriminació, persecució ni discriminació per raons de gènere, d’origen, d’orientació sexual o cultural. Lluitem per un món on la vida de totes les persones tingui valor per si mateixa, on cap dona sigui assassinada ni agredida ni cap persona sigui il·legal. On els interessos de la majoria estiguin per sobre dels interessos dels poderosos. Lluitem per un món, en definitiva, que posi la vida al centre.

Per tot això cridem a les dones a alçar-nos contra el feixisme, a participar de cada mobilització, a teixir una xarxa als barris, pobles o ciutats que no deixi marge per als discursos d’odi que propugnen. Cridem a les dones a omplir de lluita tot el que ells pretenen omplir d’odi, a fer del «No passaran» una realitat infranquejable. Perquè contra l’extrema dreta, més que mai, ens hi va la vida.

#JuntesSómMésFortes#NoPassaran#FeministesAntifeixistes

Per un nadal feminista

El nadal és un espai més on el patriarcat surt a la llum, un espai més on es fa visible la desigualtat de gènere i, concretament, la desigualtat en el repartiment de tasques i de cures.

El treball reproductiu i de cures no remunerat i esclavitzat que fem les dones durant tot l’any – pel simple fet de ser dones – s’accentua en aquestes dates tan assenyalades. I la societat, un cop més, no el reconeix.

És per això que des de l’Assamblea de Feministes de Gràcia defensem un nadal feminista. Socialitzem aquestes tasques, redistribuïm la feina que comporta preparar els dinars i sopars familiars de Nadal i tenir cura de tota la família. Comencem a destruir entre totes el patriarcat, des de les nostres cases, des de la nostra petita influència.

Fem que aquest nadal sigui un nadal feminista!

 

 

L’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia davant l’edició de la Festa Major de Gràcia 2017

En aquest text l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia fem un repàs de les accions desenvolupades pel col·lectiu en relació  a l’abordatge de la violència masclista en el context de la Festa Major de Gràcia, així com una valoració del procés fins al moment.

Al finalitzar la passada edició de la Festa Major de Gràcia, des de l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia vam fer públic un comunicat en el que recalcàvem, una vegada més, el nostre posicionament en seguir treballant per construir espais de festa inclusius i confortables per a totes les persones. En aquest comunicat vam visibilitzar el procés col.lectiu de creació i implementació d’un protocol d’abordatge de  les violències masclistes assumit per a diferents espais de festa des de feia tres anys, que l’any passat va detectar fins a set agressions masclistes durant la setmana de festes.  Així mateix, vam instar a diferents agents de la Festa Major de Gràcia com la Fundació Festa Major de Gràcia i el Districte de Gràcia a emprendre accions per a fer front les agressions masclistes en el context de Festes, mostrant el nostre compromís per engegar i participar en un procés comunitari que comptés amb la participació de tots els agents.

Aquestes són les accions que hem emprès al llarg d’aquest curs:

Al mes d’abril ens vam reunir amb el Districte Gràcia, vam mostrar la nostra predisposició a impulsar un procés comunitari d’abordatge de les violències masclistes en els espais de festa a nivell de Districte i vam posar sobre la taula els següents elements que consideràvem imprescindibles per a posar-hi fil a l’agulla:

• Engegar des de la base l’abordatge de la violència masclista, treballant amb tots els agents i persones implicades en l’organització de cada espai de festa per a prendre partit contra la violència masclista des de l’apoderament personal i col.lectiu.
• Posar en marxa dispositius i serveis d’atenció a les persones que pateixin agressions en el context de Festa Major, garantint un bon acompanyament i suport. Posar en funcionament espais físics on poder adreçar-se gestionats per a professionals formades en matèria de gènere i violència masclista, amb condicions de treball dignes.
• La condemna pública i explícita de qualsevol agressió de caràcter masclista per part de tots els agents i la suspensió de la programació de tots els espais durant 24 hores com a mesura de rebuig en el cas que es produís alguna agressió sexual durant les festes.

Des de finals d’abril vam participar en la posada en funcionament de la taula de treball per a la creació d’un Protocol d’intervenció contra les agressions sexistes amb el Districte de Gràcia, El Circuit contra la Violència Masclista de Barcelona i el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) i a partir de la qual s’ha treballat també amb la Fundació Festa Major de Gràcia.